2/3/12

Un escriptor al col·le. Jordi Ortiz comparteix amb els alumnes de segon de primària del Mercè Rodoreda de Martorell els secrets de les seves novel·les

“Hola, em dic Jordi i sóc escriptor”. Així comença l’explicació el novel.lista Jordi Ortiz (Barcelona, 1969). Són les deu del matí del dimecres 22 de febrer. Hi ha setanta alumnes de segon de primària, nens i nenes de set anys, asseguts al terra de la biblioteca de l’escola pública Mercè Rodoreda de Martorell. Tots pendents de les paraules d’aquest autor de novel.les infantils i juvenils, que ha portat una petita i divertida presentació feta amb Power Point, amb què resumeix el procés creatiu de qualsevol dels seus llibres, des de que té la idea (representada a la pantalla amb “una bombeta”) fins que la novel.la es reparteix a les llibreries (amb uns camions grossos amb la paraula LLIBRES escrita a la caixa).


La professora Pili Trigo ha convidat l’escriptor barceloní perquè expliqui a la quitxalla “com es fa un llibre” i es deixi cosir a preguntes pels nens. Coses que desconeixen i els criden l’atenció, i que avui podran preguntar directament a un professional del tema. Qüestions com ara: “Per què hi ha aventures als llibres?”; “Per què s’enumeren les pàgines?”; “Com s’enganxen els llibres sense celo?”; “On escrius?”; “Per què sempre hi ha dolents als contes?”; “Quants llibres hi ha al món?”; “Quants anys fa que escrius?” o “Quants anys tens?”.

“Això no es pregunta”, respon somrient Ortiz, a l’última pregunta, “però 42”, diu tot seguit. En totes les altres qüestions, l’autor de la sèrie Talpirons i Ratolents (Edicions del Pirata), els protagonistes de la qual viuen a Martorell, o del més recent Cris, el follet de l’espai (Barcanova), contesta adaptant el seu discurs al públic d’aquest matí. Els nens, molts dels quals porten les preguntes preparades i escrites en unes cartolines de color lila, escolten meravellats les paraules de l’escriptor.

El primer conte del món
Ortiz parla als petits d’anotar idees en llibretes; d’inventar títols i els noms dels protagonistes; d’imaginar aventures, reptes i personatges dolents que els posin les coses difícils als bons; de corregir el manuscrit; d’il.lustradors que, més tard, llegeixen el llibre per dibuixar-ne algunes escenes; i finalment, arran d’un dit alçat acompanyat de la pregunta “Quin va ser el primer conte del món?”, els parla fins i tot del fet que abans que s’inventés l’escriptura “els més grans ja explicaven històries” que feien somiar a tots aquells que es reunien al voltant d’un foc, molts segles enrere...

La professora Pili Trigo assegura que “els nens van aplaudir i tot quan els vaig dir que avui vindria un escriptor de veritat a parlar amb ells”. I aquest interès el mostren aquest matí, posant ulls com taronges davant les explicacions d’Ortiz. “Del que es tracta”, diu Ortiz abans de començar la presentació, “no és tant de vendre uns quants llibres com de fomentar la lectura. Si el fet d’haver-me conegut i escoltat fa que aquesta tarda, quan arribin a casa, els piqui la curiositat qualsevol llibre que tinguin a l’abast, ja haurem acomplert la missió”.

‘És bo si t’ho passes bé llegint-lo’
“Què fa que un llibre sigui bo?”, pregunta un nena. “Un llibre serà bo si a tu t’agrada”, li diu Ortiz. “Jo quan escric faig un tracte amb el lector: escrivint el llibre estic fent la meitat de la feina; l’altra meitat la feu vosaltres, només que un de vosaltres s’ho passi bé llegint-lo, el llibre ja serà bo”. Els nens acomiaden Ortiz amb un aplaudiment ple d’entusiasme. Aquest matí han conegut un escriptor, una mena de J. K. Rowling masculí, a la catalana, que els ha explicat els seus secrets, la màgia de l’escriptura... i els ha despertat una mica més les ganes de llegir, i potser alguna vocació.

Publicat a L'Informador de Martorell, 1.487, de març de 2012. Text i fotos: Jordi Benavente

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada